El president del Govern espanyol ha anat pregonant reiteradament que la crisi econòmica, que pateix el nostre país, no suposaria retallades socials per als treballadors i treballadores. Aquest compromís és el que ha mantingut, fins ara, una certa pau social malgrat els índexs d’atur.
Aquesta tendència expressada per ZP comença a canviar. ZP tenia dos camis: posar-se al costat dels més dèbils o escoltar els cants de sirena dels neoliberals que volen continuar amb les mateixes receptes de sempre, malgrat ser ells els responsables de la crisi que estem patint. El president està optant per seguir les tesis neoliberals que volen reduir l’estat del benestar mentre els poderosos continuen tenint beneficis importants i garantida una pensió suculenta en el moment de la jubilació, com és el cas del president del BBVA.
El Govern espanyol proposa una reforma del Sistema de la Seguretat Social elevant l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys i l’intent d’obrir la porta al període de càlcul de la pensió. L’argument que donen és que amb aquesta proposta es pretén garantitzar el manteniment del sistema a mig i llarg termini.
A més de ser una proposta que retalla drets socials, és contradictori amb el que van proposar temps enrere de reduir les cotitzacions socials en un 1,5%. Abans, volien debilitar l’estructura d’ingressos del sistema perquè la salut d’aquest ho permetia. En què quedem? El sistema té un Fons de Reserva de la Seguretat Social de 60.000 milions d’euros i un superàvit de 8.000 milions d’euros el 2009 i una previsió de 2.800 per al 2010.
Evidentment que cal estar atent a l’evolució del sistema i parlar del futur de les pensions en funció dels canvis que es produeixin derivats de l’evolució demogràfica, en la qual cal tenir en compte també els fluxos migratoris, les taxes d’ocupació i el creixement econòmic, però això cal fer-ho amb serenitat i buscant el màxim consens social i polític. Una mesura com aquesta s’hauria d’haver consultat amb els sindicats, atès que qualsevol reforma hauria de ser pactada amb aquells que representen els treballadors i treballadores.
El Govern de ZP s’ha anat equivocant en matèria econòmica. Primer, va negar la crisi, desprès, la va reconèixer i ara estem sortint, però les dades no enganyen, l’economia espanyola continua en recessió demostrant així que l’Estat espanyol més enllà de la crisi econòmica internacional té la seva pròpia crisi, fruit del model de creixement que tant el PP i el PSOE han impulsat.
Per això, una vegada més s’equivoquen, la proposta que fa el Govern en matèria de pensions no es correspon amb la realitat, està més pensada en fer un gest als mercats financers internacionals. El Govern està disposat ha obrir el camí a les reformes encara que aquestes siguin doloroses per als treballadors i treballadores.
Davant el canvi de rumb del president espanyol els sindicats han convocant mobilitzacions per al 23-F sota el lema “En defensa de les pensions. No al retràs de l’edat de jubilació”. Aquesta ha de ser una mobilització important del conjunt dels assalariats i assalariades per fer entendre al Govern i en concret al seu president, que no acceptarem retallades dels drets socials, ni l’abaratiment dels costos salarials, ni una major flexibilitat del mercat de treball.
Si el president Zapatero continua per aquest camí li pot costar car, tal com diuen les enquestes d’opinió, però el més preocupant és que amb la seva actitud podem ser els treballadors i treballadores els que paguem la factura de la crisi, quan han estat els rics els que l’han provocat.
Aquesta tendència expressada per ZP comença a canviar. ZP tenia dos camis: posar-se al costat dels més dèbils o escoltar els cants de sirena dels neoliberals que volen continuar amb les mateixes receptes de sempre, malgrat ser ells els responsables de la crisi que estem patint. El president està optant per seguir les tesis neoliberals que volen reduir l’estat del benestar mentre els poderosos continuen tenint beneficis importants i garantida una pensió suculenta en el moment de la jubilació, com és el cas del president del BBVA.
El Govern espanyol proposa una reforma del Sistema de la Seguretat Social elevant l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys i l’intent d’obrir la porta al període de càlcul de la pensió. L’argument que donen és que amb aquesta proposta es pretén garantitzar el manteniment del sistema a mig i llarg termini.
A més de ser una proposta que retalla drets socials, és contradictori amb el que van proposar temps enrere de reduir les cotitzacions socials en un 1,5%. Abans, volien debilitar l’estructura d’ingressos del sistema perquè la salut d’aquest ho permetia. En què quedem? El sistema té un Fons de Reserva de la Seguretat Social de 60.000 milions d’euros i un superàvit de 8.000 milions d’euros el 2009 i una previsió de 2.800 per al 2010.
Evidentment que cal estar atent a l’evolució del sistema i parlar del futur de les pensions en funció dels canvis que es produeixin derivats de l’evolució demogràfica, en la qual cal tenir en compte també els fluxos migratoris, les taxes d’ocupació i el creixement econòmic, però això cal fer-ho amb serenitat i buscant el màxim consens social i polític. Una mesura com aquesta s’hauria d’haver consultat amb els sindicats, atès que qualsevol reforma hauria de ser pactada amb aquells que representen els treballadors i treballadores.
El Govern de ZP s’ha anat equivocant en matèria econòmica. Primer, va negar la crisi, desprès, la va reconèixer i ara estem sortint, però les dades no enganyen, l’economia espanyola continua en recessió demostrant així que l’Estat espanyol més enllà de la crisi econòmica internacional té la seva pròpia crisi, fruit del model de creixement que tant el PP i el PSOE han impulsat.
Per això, una vegada més s’equivoquen, la proposta que fa el Govern en matèria de pensions no es correspon amb la realitat, està més pensada en fer un gest als mercats financers internacionals. El Govern està disposat ha obrir el camí a les reformes encara que aquestes siguin doloroses per als treballadors i treballadores.
Davant el canvi de rumb del president espanyol els sindicats han convocant mobilitzacions per al 23-F sota el lema “En defensa de les pensions. No al retràs de l’edat de jubilació”. Aquesta ha de ser una mobilització important del conjunt dels assalariats i assalariades per fer entendre al Govern i en concret al seu president, que no acceptarem retallades dels drets socials, ni l’abaratiment dels costos salarials, ni una major flexibilitat del mercat de treball.
Si el president Zapatero continua per aquest camí li pot costar car, tal com diuen les enquestes d’opinió, però el més preocupant és que amb la seva actitud podem ser els treballadors i treballadores els que paguem la factura de la crisi, quan han estat els rics els que l’han provocat.
