lunes, 11 de mayo de 2009

REFORMA DE LES POLÍTIQUES ACTIVES D’OCUPACIÓ

En la conjuntura econòmica actual es fa necessari a Catalunya establir un nou marc de relació entre aquells actors que actuen en el territori en el desenvolupament econòmic i ocupacional i un canvi de model de les polítiques actives d’ocupació.

Fa trenta anys que es ve desenvolupant un mateix model de polítiques actives d’ocupació. L’únic que s’ha donat al llarg del temps ha sigut una adequació sobre tot a partir de les directrius de la Unió Europea qui és la que ha cofinançat durant aquests anys la major part de les polítiques d’ocupació.

El municipalisme durant aquests trenta anys ha tingut i té un paper actiu en el desenvolupament de les polítiques actives d’ocupació. Per tant aquests són una peça clau en el territori, ja que el municipi és el millor espai per detectar les necessitats i les oportunitats, tant de l’activitat econòmica, com del mercat de treball.

Durant aquests anys el municipalisme ha reivindicat descentralitzar les polítiques d’ocupació en el territori, quasi s’aconsegueix amb la proposta de creació de Consorcis Territorials per part del Departament de Treball en la legislatura anterior del Govern d’en Pascual Maragall. Fora d’això no hi hagut cap més proposta, en aquest sentit la descentralització continua sent encara una reivindicació pendent del municipalisme català.

En aquest període cal fer cinc reflexions més:

La primera reflexió, cal un debat a fons sobre la revisió dels instruments de participació institucional. Les Meses Locals d’Ocupació no són instruments útils per actuar en el territori i els Pactes territorials avui dia estan en decliu.

La segona reflexió, cal crear un nou marc de les polítiques actives d’ocupació i introduir els canvis necessaris per adequar-les a la nova realitat actual. En definitiva el que cal és la revisió del conjunt de programes i dotar-los de major integració i coherència.

La tercera reflexió, cal potenciar el territori com instrument de planificació, de desenvolupament econòmic i d’interlocució. Això vol dir, enfortir la planificació estratègica del territori com a eina que ha de permetre de manera consensuada amb els agents econòmics i socials i amb la ciutadania quins han de ser els eixos de desenvolupament econòmic en el territori i com assolir-los.

La quarta reflexió, nous instruments de relació i coordinació dels ens locals i la Generalitat de Catalunya per a desenvolupar les polítiques d’ocupació. En aquest sentit caldria crear dos instruments: una comissió mixta Servei d’Ocupació de Catalunya, les entitats municipalistes i les diputacions provincials amb l’objectiu de que sigui un òrgan permanent per intercanviar i debatre informació referent a les polítiques actives d’ocupació i la creació dels consells territorials d’ocupació que han de tenir com objectius la diagnosi territorial, la planificació, la coordinació de l’execució de les accions en el territori .

La quinta reflexió, cal aprofundir en la modernització dels serveis públics d’ocupació de Catalunya. L’objectiu fonamental d’un servei públic d’ocupació és la millora de les condicions d’ocupabilitat de les persones aturades i no aturades. Per tant és fonamental dotar les diferents unitats del SOC i en especial les OTG dels recursos econòmics, tècnics humans necessaris per dur la seva tasca i millorar els recursos tecnològics de la xarxa d’oficines de treball.

Mentre tant cal que la Generalitat aporti més recursos per fer front a la crisi amb accions de manera immediata i un Pla de Xoc estimulant noves ocupacions.