miércoles, 12 de marzo de 2008

UNS RESULTATS AGREDOLÇOS

Desprès dels resultats electorals cal entrar a fer valoracions que permetin entendre el que ha passat, o si més no acostar-nos-hi.

En primer lloc dir, que aquestes eleccions generals han estat les més bipolaritzades entre el PSOE i el PP quedant al marge la resta de forces polítiques. Aquesta bipolarització en el futur continuarà per diferents motius.

El primer motiu és la llei electoral que beneficia als grans en detriment de la resta. No hi veig en aquesta legislatura que comença cap interès dels dos grans en canviar una llei que els hi és favorable. El segon motiu, no hi ha una tercera força que pugui sumar els desencantats dels dos grans. Esquerra Unida amb aquests resultats entra en un procés incert sobre quina serà la sortida a la seva crisi, és possible que alguns tornin a reivindicar el passat més recent.

Per altra banda el partit de la Sra. Rosa Diez que, ha esgarrapat vots de tothom, cal veure el que faran, però el més segur és que sigui un bluf com ho ha sigut Ciutadans.

El tercer motiu és que el PP no canviï d’estratègia i continuï amb la política de la crispació, ja que tampoc li ha anat tant malament, si exceptuem el País Basc i Catalunya. Segurament faran un maquillatge en les formes però no en el fons.

Per tant és pot obrir un nou bipartidisme a l’Estat espanyol i l'eslògan “si tu no hi vas, ells tornen” pot seguir sent l’eslògan de moda en el panorama polític espanyol.

Els socialistes han sabut moure a l’electorat d’esquerres a Catalunya. Mentra des d’ICV demanàvem més força per girar cap a l’esquerra derrotant a la dreta, el PSC va fer una crida proclamant que la dispersió del vot reforçava les opcions de Rajoy. Davant d’això la ciutadania ha pres un posicionament clar a favor dels socialistes per la por a que vingués el llop.

Els resultats d’ICV-EUiA han sigut agredolços, ja que hem participat en el fet que el PP no guanyés les eleccions, hem aguantat un diputat amb tot el que estava caient, però malgrat tot hem perdut un escó i 50.000 vots aproximadament. Indubtablement aquest resultat no ha de portar a qüestionar el nostre projecte polític, però sí a situar algunes qüestions. La primera és que tenim una organització poc enfortida que fa difícil que el nostre projecte s’entengui en alguns barris de l’àrea metropolitana. No som interlocutors socials, tenim moltes dificultats d’estar presents en el moviment associatiu tradicional (AAVV, entitats esportives, entitats regionals) on els socialistes tenen una bona xarxa de relació i presència social. És evident que no som el PSUC que tenia una presència important en aquests moviments però sí que haurem de treballar per veure la forma de relacionar-nos-hi per tal que el nostre missatge arribi.

Per altra banda, aquells sectors socials que tenen més dificultats econòmiques, que tenen més precarietat laboral no ens veuen com un referent per la solució dels seus problemes, segurament no veuen com a prioritari l’ideari ecològic.

Això no vol dir que des del meu punt de vista s’hagi d’entrar ara en un debat sobre si hem de ser més rojos o més verds, perquè en el binomi entre ecologia i polítiques socials aquests conceptes estan intrínsecament lligats. En aquest sentit Joan Herrera en aquesta campanya ha sabut integrar aquest doble discurs, que hauríem d’aprofundir, sobre tot en uns temps que seran convulsos per l’economia, en els que la garantia social recupera pes específic. Cal trobar l’equilibri, i el nou model de modernització ecològica de l’economia ha de preveure amb claredat el trànsit dels qui no hi estan preparats en el sector laboral, que són molts.