Aquests dies estem assistint a un veritable mercadeig per part del PSOE, CIU i el PP a veure quin dels tres baixa mes els impostos, quan el que correspon és augmentar els ingressos per dotar a l’estat d’un nivell de protecció social equiparable amb els països més avançats de la Unió Europea.
Durant aquest cicle econòmic l’economia espanyola ha tingut un fort creixement, en canvi les desigualtats socials persisteixen. Per tant es pot afirmar que durant aquest període s’ha perdut una oportunitat per reduir les desigualtats socials.
Segons l’enquesta de condicions de vida realitzada per l’Institut Nacional d’Estadística, el 19,8% de la població es troba per sota del llindar de la pobresa, xifra que és de les més elevades de la UE-15. Aquesta situació s’agreuja en el cas de les dones i de determinats col·lectius com les persones grans.
Espanya és el país més baix en despesa pública per educació, sanitat, serveis socials, pensions, ajuts a les famílies, que afecta fonamentalment als sectors populars, però també el país més baix en despesa en investigació, desenvolupament i innovació que dificultant que les nostres empreses siguin competitives en un mercat cada vegada més global.
Per tant la proposta no és baixar impostos, ja que això vol dir retallar drets socials. No es pot avançar en protecció social si les polítiques socials no es doten dels recursos necessaris.
Cal doncs ampliar drets, destinar el superàvit a més inversió social, lluitar contra el frau fiscal que supera actualment el 5% del PIB i pujar els impostos als rics i realitzar una reforma fiscal que augmenti la progressivitat del sistema fiscal.
La progressivitat del sistema fiscal depèn, en gran mesura, de la progressivitat de l’IRPF, donat l’important pes relatiu d’aquest en el conjunt tributari. Les successives reformes fiscals del PP i PSOE han anat reduint la progressivitat de l’IRPF, fins al punt d’establir un tractament diferenciat i privilegiat per a les rendes obtingudes de les millores patrimonials (plusvàlues) respecte a les resta de rendes. De forma paral·lela s’han incrementat altres figures impositives indirectes. Tot plegat ha donat com a resultat un model impositiu cada cop menys progressiu, que beneficia les rendes més altes.
Tot això, ens ha de dur a un canvi d’orientació de la política fiscal si volem una despesa pública en protecció social més semblant als països més avançats de la Unió Europea. Per això baixar els impostos no és d’esquerres.
