La Comissió Europea esta impulsant un debat públic en la Unió Europea sobre el dret laboral europeu i la seva adaptació al món del treball a través d’un llibre verd on després d’un procés de consultes i debats el Consell Europeu format pels caps d’Estat i de Govern del estats membres de la UE vol tenir un document al mes de desembre.
La Comissió Europea manifesta que hi ha una legislació en dret laboral rígida sobre la protecció de l’ocupació que tendeix ha reduir el dinamisme del mercat de treball i per tant aposta per flexibilitzar la legislació laboral en concret els contractes indefinits i mantenir la seguretat dels treballadors i treballadores no en el lloc de treball sinó en l’ocupació. Els defensors d’aquesta proposta posant com exemple el model danès, no obstant pocs països a Europa, disposen de la cobertura social de Dinamarca.
Per altra banda, aquest model de flexibilització del mercat de treball ja s’ha experimentat a l’Estat espanyol durant la dècada dels anys 80. El seu resultat va ser una profunda segmentació del mercat de treball, és a dir elevadíssimes taxes de temporalitat laboral, que encara estem arrossegant. Al meu entendre aquesta situació ha afectat negativament a la productivitat laboral i a la competitivitat empresarial.
Per tant la proposta que fa la Comissió Europea ens ha de preocupar, ja que sota la idea de modernitzar el dret laboral es vulgui ocultar el fracàs en l’aplicació de l’estratègia de Lisboa i traslladar la responsabilitat dels governs europeus d’aquest fracàs, a la regulació laboral i als drets dels treballadors/es.
Evidentment el debat és necessari per donar resposta a noves realitats econòmiques, a la segmentació del mercat de treball o a la globalització, ara bé no es pot estar d’acord si és desvia cap a la introducció de mecanismes desreguladors que qüestionin bona part de les normes i pràctiques laborals sobre la qual s’ha anat construint l’Europa social.
En aquest sentit cal defensar la necessitat de desenvolupar un marc europeu de drets laborals bàsics per a tots els treballadors i treballadores que siguin reconeguts i exigibles en els diferents estats de la Unió com proposen els sindicats europeus. En definitiva cal avançar en un dret europeu harmonitzat, com element bàsic del model social europeu.
Hem de seguir apostant perquè la creació d’ocupació ha d’anar lligat a la qualitat d’aquesta i estigui associada als drets laborals. L’Europa social no es pot cimentar en la precarietat i la rotació de l’ocupació de l’ocupació i la flexibilitat laboral no pot quedar a l’arbitri unilateral de les empreses, sinó que s’ha de sotmetre al diàleg social.
