La economia catalana es troba en un moment de bonança. L’activitat econòmica al llarg del 2006 ha experimentat un augment del 3,9% consolidant així els ritmes de creixement dels últims tres anys.
Les previsions per al 2007 segueix els mateixos ritmes que aquests últims anys amb un requilibri del model de creixement i una moderació de la demanda interna. Aquesta realitat econòmica també va acompanyada en paral·lel amb un creixement de l’ocupació.
Però aquesta bonança econòmica no és per tothom igual, ja que s’està donant una desigual distribució de la renda nacional, el creixement de l’ocupació és dóna fonamentalment en sectors de forta precarietat laboral i salarial, creix el grau d’endeutament de les famílies, especialment les famílies de rendes mitjanes i baixes i els sindicats comproven les dificultats per fer avançar els salaris de forma equitativa en la negociació col·lectiva.
Aquestes dificultats s’expressen en l’estudi realitzat per l’UGT on un milió de treballadors i treballadores guanyen menys de 1000€ i on el 70% del seu sou se’l menja les despeses bàsiques. En aquest sentit CCOO i UGT estan defensant un salari de 1000€ com el salari mínim de conveni per a Catalunya.
Cal doncs que es desenvolupi una política de salaris dignes i impulsar la igualtat salarial entre homes i dones. L’enquesta de l’estructura salarial 2002 elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) plantejava que el salari de les dones és un 29% inferior als homes com a mitjana a l’Estat espanyol. A Catalunya la diferència era d’un 33,39%.
Des d’aquest punt de vista cal apostar per millorar les retribucions salarials dels treballadors i treballadores a Catalunya i impulsar la igualtat salarial entre dones i homes.
Per això cal desenvolupar una sèrie de mesures com establir que el salari mínim de Catalunya estigui equiparat amb les previsions de la carta social europea, impulsar majors creixements dels salaris en els sectors amb retribucions estructurals baixes i l’equiparació dels salaris dels treballadors i treballadores amb contracte laboral temporal a les retribucions amb contracte indefinit.
L’objectiu ha de ser una millor distribució de la riquesa mitjançant un major increment dels salaris i un canvi en l’actual model de fiscalitat. En definitiva el creixement dels propers anys no ha de ser només quantitatiu i macroeconòmic sinó de més qualitat i ha de beneficiar al conjunt de la població.
